Escacs Tordera

Tornem a tenir la sort d’esquena? Doncs, probablement. Una setmana més se’ns escapa el punt sencer i ens quedem amb la sensació que hem tingut a tocar alguna cosa més,…
Hem començat el matx, després del llarguíssim viatge amb visita intensiva a la darrera rotonda, gentilesa del GPS, i a dos quarts d’onze tenim el 0-1 perquè no es presenta el rival de l’Àngel. No ha passat massa estona i en Lluís, que reforçava el primer equip, ha concretat un atac letal incontestable. 0-2. En aquell moment, les vuit partides restants estan bullint i no es veu res definit.
en poca estona en Joan ha de cedir en un final molt subtil i aquest cronista es torna a trobar amb una dama que el contrari no vol, però es veu incapaç de materialitzar l’avantatge i signa les taules. En acostar-se migdia han hagut de retre els reis l’Eduard i en Josep, davant rivals amb ELO estratosfèric, no pas sense meritòria lluita. La resta de jocs (Pau, Carles, Josep Mª)ha acabat en taules. Capítol a part per la partida d’en Jacob, que potser haurà resultat decisiva. Quan ja es porta força més d’una hora de joc el nostre jugador s’adona que el seu rellotge només li carrega temps a ell. Ho diu al rival. En parlem amb el delegat contrari i se’ns diu que es canvia el rellotge i ja està. En aquells moments el rellotge diu que el nostre jugador ha consumit 48 minuts i el rival 4. Sobren comentaris, però segurament hi havia solucions una mica més elegants. El fet és que en Jacob, que en aquells moments estava guanyant clarament, amb la premura de temps, acaba perdent.
I ara, a esperar el Lleida.